|
 |
Dedicat a Pep Homar!
Azarak · 2009-06-11: 12:26
|
 |
Ara m'he posat vermell, sort que no em veieu....gracies !!!!
pephomar · 2009-06-11: 14:04
|
|
|
Ei, Pep, no ho agafis malament, que la dedicatòria té a veure amb el teu darrer post, el de la cadira de pates llargues.
Azarak · 2009-06-13: 08:26
|
|
|
Quan tothom veia la meva cadira de seguida començàven a fer broma. Sovint quan es pensaven que jo no els sentia, començaven a parlar de pets i altres temes escatològics referents a la meva persona i al meu cul. A mi la veritat es que tant me feia, així no els havia de donar explicacions del per què la meva cadira tenia un forat. La realitat era tant diferent a les imaginacions de la gent que fins i tot, sovint em feien gracia els seus comentaris. Però avui us explicaré la veritat. A casa som molt pobres, però molt, molt i molt. Teniem una cadira vella que estava molt malmesa i li calia una reparació. La única roba que vam trobar pel folrar-la va ser una mena de ponxo que feia servir la meva mare a la perruqueria per què les clientes no quedèssin plenes dels seus propis cabells. Però com que tenia el forat del cap, no vam tenir més remei que foradar la cadira per aprofitar-ho tot. I a l'estiu s'hi està més fresquet que enlloc. I vet aquí un gat i un gos iel conte ja s'ha fos. I vet aquí un gos i un gat i el conta s'ha acabat. Gràcies per la fotografia i per la paciència. Una abraçada !!!!!!!!!!!!!
pephomar · 2009-06-20: 12:06
|
|
|
Gràcies pel conte!!
Azarak · 2009-06-21: 02:42
|
|
|
|
