Escut Boxaca

Essent a Catalunya on trobem per primera vegada el nostre llinantge, per a confeccionar el nostre escut partirem del de Catalunya, fons d'or amb quatre pals de gules.
Sobre aquest camp s'incorpora una branca de freixe, nom de la població del Pallars Sobirà, on trobem un primer Boxaca.
A la part superior hi hem inclòs tres quarters: al mig, una bossa que recorda l'etimologia del nom. Quelcom per guardar, ja sigui en una espècie de butxaca exterior o de bossa.
A l'esquerra, veiem dos bous llaurant la terra, que recorda que la nostra gent va ser gent del camp, que treballava dur per tirar endavant.
A la dreta, el Monestir de Santa Maria de Gerri de Sal. Els primers Boxaca pagaren algun cens a aquest monestir, posteriorment d'altres es varen casar i les seves restes reposen en el cementiri adossat a les seves parets.
Remata l'escut, en forma d'elm, una gorra musca, de color morat fosc amb la que la gent de les terres de muntnaya i en general de les comarques de Lleida es cobria el cap.
A la part inferior, una llegenda amb les diferents variants del cognom.

Estracte del llibre:
"Arrels - Història d'una família" escrit per Josep Bochaca i Romaguera.

Interpretació de l'Escut Boxaca/Bochaca/Botxaca/Butxaca/Buchaca
Hem de partir dels següents conceptes:
1. No existeixen escuts de cognoms, sinó de llinatges o de famílies.
2. Que la homonímia en els cognoms no és mai certesa de consanguinitat. Aquesta només es pot acceptar elaborant un arbre genealògic que la demostri.
3. A Catalunya, mentre no es demostri el contrari, sols tenen escut les famílies nobles, i en són molt poques.
4. Una persona no noble que vulgui dotar-se d'un escut d'armes per a ell i per a la seva descendència per línea masculina, pot fer-ho acudint a un rei, a un cronista d'armes o a un conseller heràldic oficialment autoritzat.
Si algú pot inventar amb un millor criteri un escut per al nostre llinatge, ningú millor que nosaltres mateixos. Sabem que no té cap valor heràldic, però és el símbol que ens identifica a partir del moment que l'assumim com a propi.

Estracte del llibre:
"Arrels - Història d'una família" escrit per Josep Bochaca i Romaguera.