Ca s'Ermità

"Palma ja no és una ciutat mediterrània, és una ciutat sueca!". Amb aquesta frase explicava l'amo d'aquest bar amb múltiples noms -o sense nom- el que està passant. El vell local de sa Blanquejada (o ca s'Ermità, o ca s'Ermitanet, com vàrem descobrir que es volia dir, després d'anys i anys de freqüentar-lo), tanca portes. De fet, es muda. Resta saber si en la transmutació de pell canvia l'essència. Jo aventur que... que tot és dialèctic, però en temps de guerra no hi ha tornada enrera. Les parets humides, plenes de fum, els lavabos caient a trossos... No sembla un panorama encantador, però no hi havia a Palma un bar amb tanta personalitat. O no hi havia a València dos amants com nosaltres... De nit, suc de taronja, aigua de València. Dos pianos. Sonen melodies tristes aquest vespre. Abans de 1930 ja era un magatzem, amb les seves patates, i demés. Després fou bar, i els 70s el reconvertiren... i ha aguantat fins després del Sant Sebastià que ens espera.