You are either already subscribed or there was an error
Your entry has been submitted
Sorry, your entry could not be submitted
Artesania ceràmica i pàgina d'un llibre
2008.05.29
A mi m'agrada especialment aquesta rajola, és una dona de poble, es veu ben clar, dons a ciutat no hi han pous d'aigua regalada.
S'esforça en treure l'aigua a galledes i que no li caigui ni una gota. Cal estalviar !!
Després l'abocarà en un gibrell de zinc o terrissa i apa !! a rentar la roba o els plats o omplir els cantirs de terrissa negra,
Click here to add text
A mi m'agrada especialment aquesta rajola, és una dona de poble, es veu ben clar, dons a ciutat no hi han pous d'aigua regalada.
S'esforça en treure l'aigua a galledes i que no li caigui ni una gota. Cal estalviar !!
Després l'abocarà en un gibrell de zinc o terrissa i apa !! a rentar la roba o els plats o omplir els cantirs de terrissa negra,
1
Click here to add text
2
Aquest ofici, em fa més por. És un rusc d'abelles que fan mel.... però l'home va poc preparat. Les deu tenir ensinistrades?
Click here to add text
Aquest ofici, em fa més por. És un rusc d'abelles que fan mel.... però l'home va poc preparat. Les deu tenir ensinistrades?
3
Les rajoles dels Oficis del segle XVII, XVIII i XIX.
La "RAJOLA", (el azulejo catalán), ha tingut experts i entusiastes que hi han dedicar molts anys a la tasca de catalogació d'aquestes peces. On s'uneix el testimoni de la història i la vida popular catalana i al mateix temps és una manifestació artística i de disseny artesanal.
Van sorgir en el segle XVII per ornamentar la 'casa pairal' de les famílies, rurals i urbanes, més acomodades.
Un segle després, amb la industrialització, el procés facilità la seva divulgació i començà a ésser un element propi de la construcció domèstica.
Segons diu la GREC: [1284; de l'hispanoàrab lajûra (pronunciat lajór), àr. cl. al-'ajú(r)r, íd., pres del persa agur, amb canvis fonètics no prou explicats i sense excloure el possible influx d'algun altre mot romànic]
El fragment de la pàgina d'un llibres parroquial, ens dóna una visió autèntica i real de les inscripcions cal·ligràfiques que feien els rectors i vicaris de les parroquies, on es registraven els principals esdeveniments de cada persona.
En els llibres de registres es conserven anotats, separats i consecutius, els baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliment pasqual.
Donen fe de l 'existència de les persones que hi visqueren.
