La planta anèmica.

La vaig trobar al carrer, abandonada. - Ella mai no ho faria - vaig pensar. Com que no feia massa bona fila, la vaig portar al etnobotànic de guàrdia (el doctor Moltafulla i Poctronxo) i em va dir :
- Aquesta planta està anèmica, li cal molt de ferro...És el típic cas de falta de nutrició que afecta sobretot a aquesta espècie, Nosecomesdiuensis Alcarrerum, que és el nom científic.
Així doncs que ni curt ni mandrós, vaig anar corrent fins al lloc de la foto nº 1 i vaig plantar la planta.
Cada dia l'anava a regar i li treia els pugons i les males herbes.
Avui he pogut fer la foto nº 2, la meva planta anèmica, totalment recuperada ha tingut un fill (o filla, encara no ho sé i no trobo cap sexador de plantes de confiança). Estic segur que ha estat gràcies al ferro !!!!

Conte usurpat del recull "Els pitjors contes de la literatura vegetal" dit sigui de passada obra inèdita i que per molts anys sigui així.

P.D. - perdó, avui m'he allargat una mica massa....