La senyal i l'arbre.

Vaig nèixer als voltants del maig del 1968, ningú no apunta quan neixem les senyals. Vaig nèixer rodona i amb una aureola vermella i el pare de seguida va dir:
- I tu seràs una senyal de prohibició, quan siguis més gran ja decidirem que prohibiràs.
Els meus germans, un stop i un cediu el pas, es van fer un tip de riure!!!
Des de el bressol estant sentia per la ràdio amb les conssignes dels estudiants : - Prohibit prohibir !!!- cridàven mentre la policia els estomacava de valent.
- I jo que farè de gran ? pensava preocupada - Això de prohibir no em fa el pes...
Els primers anys de la meva vida em van posar en un parc on incomprensiblement jo prohibia jugar a pilota !!!
De joveneta vaig estar prohibint estacionar i ningú no em feia cas i els guàrdies urbans aprofitaven el meu pal per deixar l'enganxina de la grua. Sempre anava bruta i de colors.
Abans de cassar-me amb una direcció obligatòria, vaig estar fent substitucions en un zoològic i alternativament prohibia donar menjar als animals i altres dies prohibia saltar la tanca.
El meu marit era un dictador i em vaig divorciar no fa gaire. Ara visc al carrer i com que mai no m'ha agradat prohibir res, m'he fet amiga d'un arbre, i ell amb les seves branques em tapa i gairebé no em veu ningú.
S'hi està bé entre les branques del meu amic, - Prohibit prohibir!!! - encara recordo que cridàven...

Conte anònim de la recopilació "Contes prohibits del segle XX"