Clinc, ticlinc, clinc, clinc.....

M'agrada passejar, ja ho sabeu. I si és pel bosc millor. A primera hora del matí els sorolls del bosc son fantàstics. El vent, les fulles, el degoteig de la rosada, les correcuites d'alguns animalons que no veiem mai, els ocells.....
Fa uns dies, bo i que no era al bosc pròpiament dit, vaig sentir una mena de clinc, ticlinc, clinc, clinc....vaig enlairar la testa i em vaig trobar aquest artilugi penjant d'un arbre.

Vaig mirar també a dreta i esquerra esperant trobar-me, fugint, en Mike Oldfield, però no el vaig veure.
Ho vaig contemplar una estona dubtant de si m'agradava o no, i sense prendre partit en cap direcció concreta vaig continuar passejant mentre el clinc, ticlinc, clinc, clinc s'allunyava. O potser era jo el que m'allunyava....

P.D. - Fa molts anys a una revista que es deia Patufet i havia una apartat que es deia "Pàgines viscudes". Doncs això.