Els fantagmes del bosc

Anava pel bosc i no era de nit, ni se sentia l'udol del llop, ni hi havia boira, ni tant sols tenia mals presagis.
Era de dia, feia un sol esplèndit, el vent bufava en la seva justa mesura i només se sentien les piuladisses dels ocellets i la remor de l'aigua d'un rierol que distretament passava per allí. El rierol i jo, tots anavem distretament per allí.
De sobte em vaig ajupir per mirar l'aigua de ben a prop quan vaig veure reflectides a l'aigua dues ombres, potser amenaçadores. Em vaig girar i no hi havia ningú, a cua d'ull vaig tornar a mirar l'aigua i les ombres seguien allí.
- No tinguig por, som els fantagmes del bosc. No et volem fer mal.
En sentir això, vaig estar a punt de cagar-me a sobre, però em vaig controlar i no va passar d'una falsa alarma.
- I per què dieu "fantagmes" en lloc de "fantasmes" ? Que no ho veieu que així no fareu massa por ? A més, els fantasmes surten de nit, van amb llençols, porten cadenes, udolen i fan crits esgarrifosos...Què cony voleu a les dotze del migdia ?
- Doncg fer-nog una foto, així tothom creura amb nosaltreg i no gerem la riota d'aquegta riera de mala mort.
- Molt bé, però jo no porto càmera...
- Ja la fem nosaltreg que gi que en portem, pogat una mica d'egquena, com si eng mirègig.....clic flash.... Ja egtà.

Com que la màquina era una Polaroid de l'any de la picor, ens vam haver d'esperar una estona per veure si la foto havia sortit bé. Vaig aprofitar per intentar ensenyar-los a dir "fantasmes" en lloc de "fantagmes", però crec que no m'en vaig gortir.

Adeu giau amicg.

De " Fantagmes i altreg criatureg bogcaneg" de Pep Uuuuuhmar.