Assassinat a l'atzucac !!!!!!

Els tres graons al final del carreró m'indicaven que sens dubte m'havia ficat en un atzucac. Per cert, brut i pudent tal i com han de ser els atzucacs. Els detectius privats, encara que fem vacances, sempre tenim el sisé sentit a punt per a investigar qualsevol misteri que ens passi per davant dels narius. I aquell atzucac, era un atzucac d'aquells que feien una por de que t'hi cagues ( i perdoneu l'expressió). Em vaig enfilar als tres graons i després de mirar a dreta i esquerra, amunt i avall, cap enfòra i cap endins, em vaig treure una radiografia que sempre porto a sobre i vaig obrir la porta convençut de que aquella porta no em portaria enlloc....

Efectivament, al darrera d'una porta sempre n'hi acostuma a haver una altra. No he sabut mai si es per què si no vols caldo, dues tasses o bé per què si tu en tanques una, Déu en pugui obrir una altra. El cas es que després de la porta del atzucac, em vaig trobar en una altre atzucac, més fosc i més pudent que el primer. Si mai en un dia us trobeu amb dos atzucacs consecutius, malfieu-vos-en, és senyal inequívoca de que alguna cosa va malament. Els grans crims de la història sempre s'han comés després de dos o més atzucacs. Aquesta porta se'm va resisitir més que la primera, amb la radiografia no hi va haver res a fer. Vaig treure un rossinyol, però vaig badar i se'n va anar a França volant. Finalment, sense mirar ni amunt ni avall ni a dreta ni a esquerra ni cap endins ni cap enfòra, em vaig encomanar a Déu i al Diable (per si un cas) i vaig tirar la porta a terra amb una poderosa empenta. Probablement la clavícula, l'omoplat i algun altre os desconegut se'm van desllorigar i avui encara me'n resento, sobretot si ha de ploure. Vaig entrar com una "manada" de cavalls desbocats i a la segona pasa ja vaig sentir que acabava d'esclafar alguna cosa llefiscosa sota els meus peus. Em va fer una mica de fàstic doncs, com ja he dit feia vacances i anava amb sandàlies. Em vaig deturar. Vaig fer un pas enrera. I vaig encendre el llum......... Encara m'esgarrifo quan recordo la dantesca imatge que hi havia als meus peus.........

Acabava d'assassinar en Gulliver................... I vaig marxar corrent.