Molt a la vora de casa hi ha un espai natural protegit. És a dir, com un parc a lo bèstia on només es pot anar a peu o en bicicleta.
La gent, el poble ras, en diuen la ruta del colesterol. Doncs gairebé tothom quan surt del metge i li recomanen caminar, fer exercici i prendre's les coses amb més calma, acaben caminant pels camins d'aquest espai.
Els caps de setmana, ve a ser com el port aventura dels estressats, com les barcelonines rambles, però sense botigues ni japonesos fent fotos mentre els roben les seves pertinences.
Del manual de supervivència : "La vida és així"
