Quan era petit i anava a l'escola (hi ha qui diu que a l'escola el que fan és interrompre l'educació i jo hi estic d'acord), em deien que la terra esta envoltada de l'atmosfera i l'estratosfera i no sé quantes collonades més. Jo mirava enlaire i només hi veia el cel.
- I qui ho deu aguantar tot això ? - pensava capficat en la meva ignorància analfabètica i infantil.
Finalment, un bon dia, clar i serè, sense nùvols ni per fer bonic a les fotografies, m'hi vaig fixar molt, molt i molt.
I ho vaig veure.
El cel l'aguanten les columnes del cel.
Si us hi fixeu, també les veureu.
De "Memòries i altres records infantils" obra inèdita i encara per escriure de pH.
