|
|
|
|
|
Un camino solitario entre campos sembrados, en el Delta del Ebro.
Y la bici, solitaria, sin una mano que la aguante... |
 |
Muy buena la profundidad
mireia · 2009-03-31: 07:59
|
 |
m'agrada molt aquesta bici plantada aqui al mig del camí amb l'ombra ocupant l'espai que li pertoca. bona feina Txerra! Ens deixaràs amb la incògnita de la duna???
neusnet · 2009-03-31: 12:37
|
 |
Ja se que et faig pocs comentaris, però com pots veure, sí que procuro seguir el que fas. Des de que vaig començar a veure les teves fotos, crec que aquesta es una de les millors, i que comença a tenir interés com a tal i no tant sols per l'anècdota o el document que pugui representar. Aixó que dic no és una crítica, la fotografía serveix per a alló que hom la necessita i no a l'inrevès. En aquesta imatge, més enllá de la solitut, que está plenament representada, la composició está cuidada i és totalment adient amb el tema, has "vist" la foto, no tant sols el camí o l'arbre o la casa, aquesta imatge és més que un simple registre de la realitat. I ara un "pero": soposo que la bici s'aguanta amb un peu, que encertadament has amagat. Llavors, sobra la part de l'ombra que "contamina" la de la bici. No sé si l'objecte que la provoca es pot vellugar o no, però segur que la bici sí. Només dos metres més endavant i hauria tingut l'ombra de la bici neta i clara. Aixó és important, perquè l'ombra afageix un valor indiscutible a la imatge, doncs descriu la bicicleta en les parts que no es poden veure al trobar-se alineades les dues rodes. Aquest és el "pero", un detall per a tenir una foto perfecte segons la meva opinió. Fins una altra. Enric
ASINUS · 2009-04-15: 18:36
|
|
|
|
